Valls abruptes a l’interior amb vessants abancalades i cims que sobrepassen els mil metres. Camps de cireres, ametllers i vinyes. Muntanyes cobertes de pins i garrofers... I a la costa,un litoral variat on es barregen platges d’arena, de roques i de pedres junt impressionants penya-segats. La comarca de la Marina Alta, on es troben municipis que celebren el Festival de Retrobament, constitueix un enclavament privilegiat a la Mediterrània al llarg de la història ha estat punt d’atracció de nombroses civilitzacions. Situada al nord de la província d’Alacant una extensió de 740 quilòmetres quadrats, la Marina Alta limita al nord la comarca de la Safor; al Sud, amb la Marina Baixa; a l’Oest, amb el Comtat, i a amb la mar Mediterrània. El seu clima és desigual, amb una temperatura mitjana anual moderada a la costa, i més baixa a les valls de l’interior. Les precipitacions varien entre la zona de Pego, amb de 1.000 mil·límetres anuals, i l’àrea de la comarca, que es caracteritza per poques pluges. El litoral és baix fins al cap de Sant Antoni, una prolongació en la mar del montMontgó, situat en els termes de Dénia i Xàbia.

El Montgó, de 753 metres d’altitud, està declarat parc natural i ofereix una flora i fauna interessants, amb nombroses espècies endèmiques. Seguint cap al sud per la costa, s’alternen petites platges amb els penya-segats més impressionats de la província. Es troben llocs de gran bellesa com el cap de la Nau, les illes de l’Ambolo i el Portitxol, el Morro de Toix i nombroses cales com la Granadella. El penyal d’Ifach, una massa rocosa de 325 metres d'altura, s’alça sobre el port de Calp i també forma part de la xarxa de parcs naturals de la Comunitat Valenciana. El paisatge canvia totalment terres endins, on s’amaguen grans atractius naturals, com la Vall de Laguar, on hi ha la muntanya la muntanya que rep el nom de Cavall Verd i la serra del Migdia i el barranc de l’Infern, que comparteix amb la Vall d’Ebo; o la Vall de Gallinera, amb la serra de l’Almirall i la serra Foradada. Altres zones muntanyoses destacades són Segàrria, al nord, i Bèrnia, que actua com a frontera natural amb la veïna comarca de la Marina Baixa. També declarat parc natural, la marjal constitueix a Pego una zona humida d’alt valor mediambiental.